✉ Cada jueves, los mejores espectáculos del fin de semana en Barcelona, por correo. Recibir el boletín
Pavelló-Laberint construeix, sobre el podi de travertí del Pavelló de Barcelona (Ludwig Mies van der Rohe, 1929), un laberint de vidre que revifa i desplega la tensió latent de l'espai miesià, en què la transparència materialitza, amb una precisió inquietant, el límit sense gruix. La superfície sense massa i l'espai il·limitat es constitueixen com a espai-massa liminar.
El pany pla de vidre laminat, superficial, exacte, convencional, impermeable, prolonga la condició del Pavelló com a construcció d'un no-refugi i intensifica la idea d'una arquitectura que exposa rigorosament la seva fragilitat. Esdevingut Laberint, el Pavelló porta l'anti-recinte fins a l'extrem en què la lleugeresa i la transparència esdevenen densitat i opacitat.
La saturació del traçat de plans divisoris oberts multiplica i colma l'experiència del límit fins a convertir-lo en un estat absolut, omnipresent i excloent. L'ambigüitat entre interior i exterior és superada per l'ambigüitat entre presència i desaparició: l'espai habitable s'esvaeix alhora que s'intensifica la presència de l'espai com a objecte.
Cada segment funciona com una pausa suspesa en l'aire continu, ara completament construït i enrarit. És una inflexió geomètrica que trastorna localment la percepció mentre contribueix globalment a alterar la idea mateixa d'espai arquitectònic, que muta de buit a ple, de lleuger a impalpable, de continu a impenetrable, d'universal a inevitable.
Pavelló-Laberint implica una economia estricta dels mitjans que genera una ecologia oberta dels fins: un material simple i delimitat, en un ordre inescrutable i infinit. La planta miesiana es replega sobre si mateixa i vibra, generant un espectre de lectures que encadenen transparències, reflexos, transparències de reflexos i reflexos de transparències.
El vidre revela una paradoxal condició de mur, que alhora exposa i oculta, orienta i atordeix, relaciona i dificulta. Cada plec multiplica la incertesa, i l'horror del buit com a dilema lògic o conceptual esdevé consciència del ple com a tragèdia concreta. La inestabilitat, la fragilitat i l'estranyament esdevenen ordre, viscositat i embull.
La trama regular del podi de travertí, preescriptura original, roman com a sòl, però es reconstitueix com el palimpsest volàtil d'un jeroglífic que parla una llengua desconeguda. El laberint funciona com una capa que, si bé no intervé sobre el seu substrat, tergiversa i vicia la seva regularitat. El laberint, literalment, interpreta el Pavelló, fent cridar el seu silenci.
Entre la precisió antitectònica i la transformació anticrítica, i mitjançant la intensificació extrema del cànon miesià, el Pavelló-Laberint postula una forma arquitectònica de la transparència que, mitjançant la saturació, transcendeix la il·lusió moderna de neutralitat, homogeneïtat i generalitat. I el mite del buit esdevé ple absolut i soroll blanc.
HowDidIMissThat.com es una agenda independiente y no organiza este evento.
No te pierdas nada
No te pierdas nada
El boletín del fin de semana
Cada jueves, los mejores espectáculos del próximo fin de semana en tu ciudad, en un solo correo. Gratis, y te das de baja con un clic.
Síguenos en Facebook
Los espectáculos que descubrimos, directamente en tu muro.
No se carga nada de Facebook hasta que haces clic.
Tus cookies
Con tu consentimiento, Google Analytics cuenta las visitas a esta web (cookies _ga, 2 años). Estas mediciones las trata Google, también fuera de la Unión Europea. No se carga nada sin tu «sí». Más información